L’ofici que hem elegit ha estat el treball de mestra de tall i confecció, així hem entrevistat a Reme Grau.
Després de realitzar l’entrevista hem arribat a conèixer molts detalls de l’ofici esmentat. Així, el treball d’instructora de tall i confecció consistia bàsicament en ensenyar a altres dones l’art de cosir, repuntar, fer patrons a mida i fer peces de roba. La persona a qui hem entrevistat, és filla d’una instructora de tall de confecció, ens explicà que la seua mare va exercir l’ofici aproximadament des dels anys 60 fins als 90. Cal a més destacar que ja en aquells temps, aquest treball era considerat un ofici tradicional, i pràcticament en la seua totalitat artesà.
L’ocupació de mestra de tall i elaboració s’exercia en la mateixa casa de la mestra i allí acudien a aprendre, les xiques. La professió es desenvolupava en una habitació de la vivenda al voltant d’una taula gran on al costat tenien cadascuna una màquina de repuntar manual, a més era necessària la utilització d’una segona taula gran
per a fer patrons de paper i després tallar la tela al seu voltant. A l’habitació també hi havia un xicotet provador amb un espill per a veure com havien quedat les confeccions una volta acabades.
La professió d’instructora de tall i fabricació es començava a aprendre als 13 o 14 anys, i als 15 en el cas que hem estudiat ja es trobava exercint aquest treball. Generalment una volta es començava a treballar en aquest ofici, les mestres no paraven fins que les causes físiques, normalment treballaven fins que es feien molt majors i la feina començava a fer-se massa feixuga, impediren continuar treballant.
La jornada de feina d’una mestra de tall i confecció estava compresa des de les 9 del matí (que és quan els homes se n’anaven a treballar i els fills a l’escola) fins a l’hora de dinar; i després a la vesprada, des que s’acabava l’hora de dinar fins a l’hora de sopar. Però si hi havia algun compromís per acabar alguna peça de forma urgent (com per exemple un vestit de casament) no hi havia horari, tant la instructora com les alumnes cosien sense descans tota la nit. Cal assenyalar que les alumnes treballaven amb la mestra, és a dir, quan finalitzaven algun treball, la quantitat de diners que es repartien era força equitativa entre mestressa i alumnes.
La persona entrevistada ha assenyalat que aquell treball era de lliure elecció i per gust, ja que li agradava molt, ja que sa mare haguera pogut triar altres treballs. Aquest treball s’aprenia per part d’altres mestres de tall de confecció i cal destacar que era un ofici que no era ben pagat per a les hores que suposava, però en aquells temps sempre era un bon complement per als ingressos familiars, ja que sols d’aquest ofici una família no podia subsistir. A part aquest treball tenia grans inconvenients ja que no es cobrava pensió de jubilació ni es disponia d’assegurança mèdica. Degut a que es feia en negre, és a dir, sense declar l’activitat, no era treball reconegut a nivell oficial
Cap dels fills de Reme seguí l’ofici matern degut a que aquesta feina va anar amb el pas dels anys de més a menys. La gent preferia cada cop més treballar en fàbriques o magatzems on sí que podien disposar de seguretat social i pensió de jubilació.
Es pot dir que l’apogeu de les cadenes industrials i grans superfícies va acabar fent desaparèixer aquesta professió, el treball artesà no podia competir amb l’industrial, sols alguns continuaven exercint l’ofici dins de l’àmbit familiar.
Per últim i com a dada curiosa destaca que aquest ofici tenia una competència pràcticament nul·la, ja que les dones del poble que exercien aquest treball s’ajudaven totes entre sí.
El treball de mestressa de tall i confecció era un treball relativament comú ja que hi havia una gran quantitat de dones que volia aprendre a cosir alhora que podien obtindre una petita compensació econòmica. Avuí en dia aquest ofici es pot considerar extingit, ja que quasi ningú utilitza màquines de repuntar i aquest treball ha passat a un altre nivell, a això s’ha de sumar que les dones d’ara treballen en diversos oficis.
Després de realitzar l’entrevista hem arribat a conèixer molts detalls de l’ofici esmentat. Així, el treball d’instructora de tall i confecció consistia bàsicament en ensenyar a altres dones l’art de cosir, repuntar, fer patrons a mida i fer peces de roba. La persona a qui hem entrevistat, és filla d’una instructora de tall de confecció, ens explicà que la seua mare va exercir l’ofici aproximadament des dels anys 60 fins als 90. Cal a més destacar que ja en aquells temps, aquest treball era considerat un ofici tradicional, i pràcticament en la seua totalitat artesà.
L’ocupació de mestra de tall i elaboració s’exercia en la mateixa casa de la mestra i allí acudien a aprendre, les xiques. La professió es desenvolupava en una habitació de la vivenda al voltant d’una taula gran on al costat tenien cadascuna una màquina de repuntar manual, a més era necessària la utilització d’una segona taula gran
per a fer patrons de paper i després tallar la tela al seu voltant. A l’habitació també hi havia un xicotet provador amb un espill per a veure com havien quedat les confeccions una volta acabades.La professió d’instructora de tall i fabricació es començava a aprendre als 13 o 14 anys, i als 15 en el cas que hem estudiat ja es trobava exercint aquest treball. Generalment una volta es començava a treballar en aquest ofici, les mestres no paraven fins que les causes físiques, normalment treballaven fins que es feien molt majors i la feina començava a fer-se massa feixuga, impediren continuar treballant.
La jornada de feina d’una mestra de tall i confecció estava compresa des de les 9 del matí (que és quan els homes se n’anaven a treballar i els fills a l’escola) fins a l’hora de dinar; i després a la vesprada, des que s’acabava l’hora de dinar fins a l’hora de sopar. Però si hi havia algun compromís per acabar alguna peça de forma urgent (com per exemple un vestit de casament) no hi havia horari, tant la instructora com les alumnes cosien sense descans tota la nit. Cal assenyalar que les alumnes treballaven amb la mestra, és a dir, quan finalitzaven algun treball, la quantitat de diners que es repartien era força equitativa entre mestressa i alumnes.
La persona entrevistada ha assenyalat que aquell treball era de lliure elecció i per gust, ja que li agradava molt, ja que sa mare haguera pogut triar altres treballs. Aquest treball s’aprenia per part d’altres mestres de tall de confecció i cal destacar que era un ofici que no era ben pagat per a les hores que suposava, però en aquells temps sempre era un bon complement per als ingressos familiars, ja que sols d’aquest ofici una família no podia subsistir. A part aquest treball tenia grans inconvenients ja que no es cobrava pensió de jubilació ni es disponia d’assegurança mèdica. Degut a que es feia en negre, és a dir, sense declar l’activitat, no era treball reconegut a nivell oficial
Cap dels fills de Reme seguí l’ofici matern degut a que aquesta feina va anar amb el pas dels anys de més a menys. La gent preferia cada cop més treballar en fàbriques o magatzems on sí que podien disposar de seguretat social i pensió de jubilació.
Es pot dir que l’apogeu de les cadenes industrials i grans superfícies va acabar fent desaparèixer aquesta professió, el treball artesà no podia competir amb l’industrial, sols alguns continuaven exercint l’ofici dins de l’àmbit familiar.
Per últim i com a dada curiosa destaca que aquest ofici tenia una competència pràcticament nul·la, ja que les dones del poble que exercien aquest treball s’ajudaven totes entre sí.
El treball de mestressa de tall i confecció era un treball relativament comú ja que hi havia una gran quantitat de dones que volia aprendre a cosir alhora que podien obtindre una petita compensació econòmica. Avuí en dia aquest ofici es pot considerar extingit, ja que quasi ningú utilitza màquines de repuntar i aquest treball ha passat a un altre nivell, a això s’ha de sumar que les dones d’ara treballen en diversos oficis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada