La nostra entrevistada, Josefa Talens Giner més coneguda com Pepita, ens ha facilitat informació sobre el seu treball, una professió antiga que ja no existeix, el treball de lletera.
Pepita, que actualment té una edat de 75 anys, ha estat treballant tota la vida per a casa, com a conseqüència dels pocs diners que tenia la seua familia. També ajudava a la seua mare a cuidar dels germans més menuts, a més a fer les feines pròpies de la casa.
Pepita, va provar moltes professions, com la de modista, però a la fí va acabar dedicant-se al repartiment de llet al veïnat, era l´amomenada lletera.
Aquesta feina es duia a terme a primeres hores del dia i consistia a anar per les cases 
del poble repartint la llet amb un llató, que era un recipient de metall on es portava la llet per a mantindre-la a la mateixa temperatura, calenteta acabada d'esmunyir. Allà les 7 del matí començava a repartir-la, per tal que la gent la puguera beure abans d´anar-se´n a treballar o a l'escola.
del poble repartint la llet amb un llató, que era un recipient de metall on es portava la llet per a mantindre-la a la mateixa temperatura, calenteta acabada d'esmunyir. Allà les 7 del matí començava a repartir-la, per tal que la gent la puguera beure abans d´anar-se´n a treballar o a l'escola.
Com tot el món sap, la lletera entrava a la casa d'aquelles persones que el dia anterior li havien demanat llet, i sense demanar permís accedia a les cases fàcilment ja que en abans les portes solien estar obertes, amb la pany al clau, ja que no hi havia tants robatoris com ara. Cert era que no hi havia res per furtar! Així, encara que la senyora de la casa no hi estava, la lletera passava i li deixava la llet damunt la taula de la cuina i agafa els diners que li havia deixat preparats.
Pepita, tenia el seu estable particular en el corral de sa casa, on tenia quatre vaques. De bon matí, cada dia al voltant de les sis, s´alçava per a começar la jornada. Primer esmunyia tota la llet necessària per al posterior repartiment diari.
Segons Pepita, l'ofici de lletera no era una feina que t´assegurara viure bé tota la vida, però com era una de les poques repartidores que hi havia a Tavernes, es guanyava bé, al voltant de 150 ó 200 duros diaris, depenent de la gent i de la quantitat de llet que repartia.
Segons dades consultades, eixe ofici va aparéixer al voltant del segle XVIII, i hui en dia encara el podem trobar en alguns pobles de muntanya, llunyans de les ciutats. Però amb el pas del temps i l'aparició de noves tecnologies va anar desapareixent. La nevera i llet envasada, així com les malalties que podia transmetre la llet acabada d'esmunyir, van fer desaparéixer definitivament la feina de lletera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada