En èpoques antigues les dones solien cosir molt i s'ensenyaven des de ben xicotetes, hui anem a conéixer a una de tantes dones que no només es va ensenyar sinó a més es tragué el títol de mestra de tall i confecció.
Pepita és un
a dona de 76 anys que viu a Tavernes de la Valldigna. És una de les poques mestres de tall i confecció del poble. La seua afició a la costura li ve des de ben xicoteta, ella ja veia a sa mare, que era pantalonera, feia roba d'home, però a ella li agradava més la roba de dona, ja que deia que tenia vergonya de provar-la als hòmens.
a dona de 76 anys que viu a Tavernes de la Valldigna. És una de les poques mestres de tall i confecció del poble. La seua afició a la costura li ve des de ben xicoteta, ella ja veia a sa mare, que era pantalonera, feia roba d'home, però a ella li agradava més la roba de dona, ja que deia que tenia vergonya de provar-la als hòmens. Quan tenia set o huit anys Pepita va anar a ensenyar-se a casa Pepa Felis, una veïna del seu carrer. Més avant va decidir anar a Barcelona a casa dels seus oncles a estudiar el títol de tall i confecció. Primer s’aprengué a fer patrons i després quan ja sabia, començà a fer roba. Quan tindria uns 19 anys se'n va tornar a Tavernes però no va poder muntar una acadèmia per donar classes perquè corria l'any 1953 i en eixa època en aquest poble hi havia molt poca gent i pocs diners. Aleshores ella cosia a casa per als amics, família, veïns... Cosia també per a la casa Úbeda de València que li duia la roba de boutique i ella la feia o l'adaptava a les mides requerides pels clients.
El tipus de roba que cosia era tota classe de vestits: de casament, de comunió, de bateig, camises, bruses, faldes, pantalons.... però tot de dona. Ella e
stimava molt el seu ofici però
s'ho havia de treballar molt perquè les dones li demanaven prompte les peces de roba i aleshores se li amuntonava la feina. Començava el més aviat possible, si li tocava alçar-se a les tres del matí, ella ho s'alçava. Quasi a totes les hores te la podies veure cosint, sols parava per a fer la feina de casa i cuidar als fills i l'home, que també li duia roba del treball per a cosir. El tipus d'eines que utilitzava era l'agulla i el fil, quan era necessari fer-se a mà, i a màquina manual la resta, perquè en aquella època no hi havia moltes màquines elèctriques. Hui en dia encara conserva l'última de les màquines que va tindre.
stimava molt el seu ofici però
s'ho havia de treballar molt perquè les dones li demanaven prompte les peces de roba i aleshores se li amuntonava la feina. Començava el més aviat possible, si li tocava alçar-se a les tres del matí, ella ho s'alçava. Quasi a totes les hores te la podies veure cosint, sols parava per a fer la feina de casa i cuidar als fills i l'home, que també li duia roba del treball per a cosir. El tipus d'eines que utilitzava era l'agulla i el fil, quan era necessari fer-se a mà, i a màquina manual la resta, perquè en aquella època no hi havia moltes màquines elèctriques. Hui en dia encara conserva l'última de les màquines que va tindre.
Pel que fa a la remuneració pel seu treball, no estava massa malament, encara que en el seu propi carrer hi tenia competència. Pepita sí que va seguir amb l'ofici de sa mare però els seus fills no, ja que quan tenien alguna cosa per a cosir de seguida li ho deien a la mare.Es va haver-hi de retirar ja per la jubilació, encara que de vegades seguia cosEn èpoques antigues les dones solien cosir molt i s'ensenyaven des de ben xicotetes, hui anem a conéixer a una de tantes dones que no només es va ensenyar sinó a més es tragué el títol de mestra de tall i confecció.
m'ha agradat molt
ResponElimina